De bon principi, el més interessant, segurament, és fer una petita síntesi del més rellevant que ens han donat els diversos partits polítics fins avui. I creieu-me quan afirmo que no és un exercici fàcil resumir tot el que ja ens han ofert les diverses formacions.
En primer lloc, començaré per la pròpia data de les eleccions, el 28 de novembre, que coincidirà – tot fa pensar que sí – amb el Barça – Madrid de la Lliga Espanyola de futbol. Casualitat? No hi hauria d’haver raons per no pensar així. En tot cas, aquesta situació, si finalment es produeix, ens deixarà algunes respostes força interessants:
- La confirmació definitiva (en forma de share) que el futbol està molt per sobre de la política en interès ciutadà?
- Ocultarà el partit un possible fracàs de participació?
- Es demanarà al Camp Nou que Pep Guardiola sigui el nou President de la Generalitat?
Dit això, passem a parlar directament dels partits, on podríem considerar que n’hi ha nou amb opcions d’obtenir representació al Parlament de Catalunya: Convergència i Unió (CiU), Partit Socialista de Catalunya (PSC), Esquerra Republicana (ERC), Partit Popular (PP), Iniciativa per Catalunya (ICV), Ciutadans (C’s), Reagrupament (R.cat), Solidaritat Catalana (SI) i Unión, Progreso y Democracia (UPyD).
De CiU, el seu cap de llistes per Barcelona i, segons les enquestes, màxim favorit per presidir la Generalitat de Catalunya, Artur Mas, assegura que lluitarà pel concert econòmic, ja que ho veu viable sense modificar la Constitució. El líder d’Unió Democràtica, Josep Antoni Duran i Lleida, no hi està d’acord. Perfecte, les coalicions donant imatge d’unitat per davant de tot. És clar que les altres experiències de governs de coalició que hem viscut, els fa semblar com a germans molt ben avinguts.
Bé, també podríem parlar d'independència, i com en difereixen en la seva percepció l'Artur Mas, en Duran i Lleida i en Felip Puig. Una coalició, ja ho deiem. Per sort, aquest no és un tema principal. O si?
El PSC, ai el PSC. De veritat que intento mirar-m’ho fredament, però és que costa entendre l’estratègia que utilitzen per intentar guanyar les eleccions (o no acabar-les de perdre). Ni ells, ni les seves joventuts, perquè un dels seus principal hits és precisament d’aquests últims. “L’increïble home normal”. Intentaria descriure-ho, però se’m fa massa difícil, fins i tot, he intentat esbrinar que l’ideòleg d’aquesta campanya no tingui algun tipus de relació amb CiU (a relació lucrativa em refereixo), de moment però, es descarta aquest punt. El millor és que les jutgeu vosaltres mateixos.
Ho diuen per l'augment de persones que viuen per sota el llindar de la pobresa?
Destinar-ne 100 a l'FP i retallar-ne més per altres costats...
Aquest em sobrepassa, directament. Això sí, que consti que només he utilitzat un dels arguments possibles per rebatre les afirmacions que surten als cartells, que és el risc que hi ha quan optes per una campanya així. Malgrat tot, si més no, en tenim l'aprovació de la Consellera Tura, que s’ha referit al llenguatge “transgressor” que s’utilitza en aquesta nova campanya . “Qui és el superheroi sinó aquell que busca canviar el món, que busca com a objectiu la justícia social, fer que les coses que no t’agraden del món hi participis tu mateix? Els joves tenen molt a dir en aquesta campanya electoral, i necessitem que siguin ells mateixos els que participin, que el canvi del món sigui el que ells desitgin”. Vist això, ja estic més tranquil.
Però no només les Joventuts Socialistes tenen el seu moment de glòria, els grans, no contents amb els comiats de ministres vanagloriant-se d’haver triplicat l’atur, també opten per grans campanyes gràfiques, fent servir vells èxits d’inspiració. Així doncs dels creadors de, “Si tu no hi vas, ells tornen”:
Ara arriba, “Artur Mas de lo mismo”:
Per cert, el color verd de fons, és el d'esperança a guanyar les eleccions?
I fins aquí la primera de les entrades al bloc. Més endavant continuarem amb els altres partits, així com amb el que ens vagi deparant aquesta precampanya i campanya electoral.
Això sí, mantingueu-vos serens!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada